373.- Avui no faig un escrit parlant de Trial, ni tan sols de motos, i és probable que a una gran majoria dels que el llegiu no us importi gaire el tema, però avui faig aquest escrit per denunciar un fet que ja fa massa temps que dura i que veig que va a pitjor. És sobre Barcelona i més concretament sobre els parcs infantils que tenim a la ciutat.
Em sentia barceloní i els polítics no sé en què m’han convertit, perquè no m’agrada gens com estan deixant Barcelona.
Està clar que el meu estat d'ànim és per culpa dels polítics, però tot i que cadascun d'ells comportaria vàries pàgines d’anàlisis, comentaris, crítiques i opinions, sols ho faré de l’alcaldessa actual i el seu equip.
No he parlat, pràcticament amb ningú, que digui que li agrada aquesta alcaldessa, però cada cop que es presenta a unes eleccions, amb l’ajut d’altres polítics pitjors que ella, torna a sortir escollida.
No criticaré, que ho faria encantat, tot el tema de les zones de baixes emissions, els carrils bici sense cap sentit, les illes verdes, la destrucció del pla Cerdà, les zones blaves i verdes o fins i tot, els absurds carrils bus dobles. Sols ho faré del parcs infantils.
Barcelona és una ciutat plena de contrastos, amb edificis modernistes i barris antics de l'edat mitjana, museus d'art i històrics, grans construccions i molts espais verds i en alguns d’aquests espais verds trobem parcs infantils, que haurien de servir per gaudir de la natura i que els infants puguin jugar, però que en molts casos (o almenys als que jo vaig amb el meu nét), estan plens de merda i no tenen cap lloc on jugar amb la pilota.
Per què volem espais de terra bruta que l'únic pel que serveixen és perquè s'hi caguin els gossos?, sí, sí, ho heu entès bé, els gossos, tot i que està prohibit, entren a aquests espais a fer les seves necessitats i sort que al vespre molts els tanquen.
Potser a l'ajuntament no arriben gaires denúncies dels que reben, un darrere l'altre, els cops de pilota que ressonen als habitatges i que molesta moltíssim, per no dir a les vidrieres dels locals i que és normal que surtin a queixar-se (perquè ho he vist i patit), amb tota la raó del món.
L'Ajuntament s'hi hauria d'involucrar, però no ho fa.
Jugar amb una pilota als parc infantils hauria de ser el més normal del món però resulta que comporta problemes de convivència perquè la gent gran també utilitza aquests espais i hi ha nens que juguen sense parar gaire atenció.
Potser haurien d'habilitar zones de joc i tractar de trobar una solució perquè aquests espais de terra bruta, que no serveixen per a res, es convertissin en espais delimitats per a jocs i esports de pilota, sense cap perill, ni pels nens i nenes, ni pels locals, ni per la gent gran asseguda.
Posaré un exemple: amb el meu nét anem tot sovint als Jardins de Beatriu de Pinós-Milany, situat al carrer Rosselló 149, al districte de l'Eixample, prop del Clínic. Dons bé, allà hi ha una zona de gronxadors i zona de jocs per nens menuts, però resulta que a partir de certa edat (a partir dels 7, 8 anys) els nens i nenes ja no volen els gronxadors i la seva principal afició és jugar a futbol o bàsquet (i ja sabeu que aquestes pilotes de cuir són dures).
En aquest parc juguen a pilota en un espai que queda entre els gronxadors i l'edifici del Centre d'Investigació Esther Koplowitz. Allà la pilota no para i tot sovint rebota als vidres de l'edifici o va a parar a algun nen petit que està jugant a la zona infantil o als pares o avis que els acompanyen.
Resulta que en aquest mateix parc, al fons hi ha un espai (de mides aproximades a les d'un camp de futbol sala) on hi ha uns arbres plantats i el terra tot és escorça plena de porqueria, de burilles i amb una mala olor d'orins terrible. És un espai totalment desaprofitat i brut, que si s'encimentés, es posessin un parell de cistelles de bàsquet i dues porteries de futbol, i ben encerclat, els nens no tan menuts gaudirien jugant amb la pilota sense perill per a ningú.
Això mateix passa als jardins de París/Calàbria (on hi havia l'antiga Bayer).
Senyors, senyores de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, ens posem les piles i pensem en els nens, nenes i joves?
En fi, sé que aquest escrit-denúncia no tindrà els efectes que voldria i a les pròximes eleccions municipals seré conseqüent però, fins aleshores, haurem de seguir trepitjant merdes i esquivant pilotes fora del seu lloc de pràctica normal.
#Barcelona #Eixample #AdaColau