371.- De vegades, un sol fet, et pot fer sentir tan feliç que necessito explicar-ho.
Des que va aparèixer Mickey Mouse per primera vegada a la gran pantalla, els estudis de Walt Disney han entretingut nens i adults de tot el món amb algunes de les pel·lícules més populars que s'han produït, creant una sèrie de cançons d'èxit que encara ara sonen per tot arreu.
Juntament amb les aventures del ratolí més famós del món, el públic s'ha animat amb els adorables i de vegades cruels, personatges de dibuixos animats. Intrèpids herois i heroïnes d'acció en viu, entre ells Bambi, Dumbo, Blancaneus, el valent equip de Toy Story o la entranyable Mary Poppins.
Era una jornada qualsevol, dimecres 4 de gener de 2023, i els seus pares van voler regalar-li el que seria el seu primer concert, i a més al Palau de la Música, i van voler que nosaltres compartíssim amb ells aquesta primera experiència, i això em fa feliç.
No sabíem com reaccionaria l’Aimar (el meu nét) davant aquesta primera experiència. Era un concert orquestrat per la Hollywood Symphony Orchestra, interpretant temes de Disney.
Aquest concert simfònic va reviure dècades de la música memorable de les obres preferides de tota la família, com Aladín, Fantasia, La Bella i la Bèstia, Frozen, Mulan i, per descomptat, El Rei Lleó: l'oportunitat perfecta per viatjar a “Un Món Ideal” i assaborir “El Cicle de la Vida”.
Viure en directe un especial concert simfònic com aquest, em va fer emocionar, però encara ho va fer més el mateix Aimar, que amb els ulls oberts com a plats, no deixava de mirar a tots els músics que, amb una direcció coordinada, demostraven la seva habilitat tocant els instruments al mateix compàs.
No va rondinar en cap moment i com he dit, va estar més pendent dels músics que no pas de la pantalla gegant on anaven passant fragments de les pel·lícules que ell ha vist vàries vegades.
A l'escola, entre d'altres coses, principalment els ensenyen matèries, però ara que està de vacances per les festes de Nadal, aquest dia i aquest concert, ha estat un dels moments que queda registrat en el seu “arxiu”, en el seu “disc dur” dels valors més fonamentals necessaris per ser feliç i ser bona gent, l'estimació per la música, perquè a més, aquesta estimula la zona dreta del cervell especialitzada en sentiments i habilitats especials visuals i sonores.
Segurament ell no era conscient, però la música fa que la imaginació viatgi per diversitat de mons diferents, que visqui experiències i emocions que fan enriquir la seva ment i això, a mi, també em fa especialment feliç.