396.-He fet cròniques de molts trials, tant de modernes com de clàssiques: dels Scottish Six Days, dels Pre'65, Santigosa, Arinsal, Ventoux, Eivissa, Robregordo, All, Maeztu, Costa Brava, Manx, del Trial Solidari i, l'últim, va ser el de Sant Llorenç, però em faltava fer el dels Cingles.
Els Tres Dies dels Cingles van ser una competició de Trial internacional que es disputava anualment pels voltants dels Cingles de Bertí, entre el Vallès Oriental, l'Occidental i el Moianès. Es va organitzar entre el 1973 i el 2007, essent un referent internacional entre els trials de llarga durada per la seva qualitat.
El Moto Club Cingles de Bertí va decidir organitzar una prova de tres dies, inspirada en els Sis Dies d'Escòcia de Trial i seguint l'exemple dels Tres Dies de Santigosa, creats el 1972.
Els Tres Dies es disputaven cap al 12 d’octubre, un cop acabat el Campionat del Món i normalment hi assistien els millors pilots internacionals, que aprofitaven així el bon clima i la manca de pressió, un cop finalitzada la temporada, per a mantenir la forma i gaudir d'unes zones i recorregut de gran bellesa. Les marques també aprofitaven per presentar els nous models.
La sortida i centre neuràlgic de les primeres edicions van ser a Sant Feliu de Codines, on els pilots disposaven d'un parc tancat situat a la «Penya», traslladant-se més tard a l’antic hotel Mas Badó, a Sant Quirze Safaja. També va passar per Caldes de Montbui retornant, en les últimes edicions, a Sant Feliu de Codines.
El recorregut de les primeres edicions arribava fins a Santa Eulàlia de Ronçana. Era d'uns 45 km diaris els dos primers dies i una mica menys el tercer, entre els termes municipals de Sant Feliu de Codines i Gallifa (passant per Sant Llorenç Savall, Caldes de Montbui, Sant Quirze Safaja i Castellterçol), que calia completar en un màxim de 7 hores i mitja. El control horari va ser durant molts anys a Cabanyelles (el famós km 11) i més tard, quan el circuit es va allargar, el control horari es va traslladar a l'àrea de La Clau, a Sant Llorenç Savall.
Normalment es marcaven al voltant de 30 zones non-stop divendres i 35 zones els altres dos dies, d'entre les quals dues de tipus indoor, per tal d'acostar el Trial al públic: una al centre de Gallifa i l'altra a la plaça d'entrada a Sant Feliu de Codines, que tancava cada jornada. La resta de zones estaven repartides pels boscos dels Cingles, amb moltes zones d'aigua, aprofitant els rius i torrents que hi havia, combinades amb altres de grans roques o de terra vermella i arrels.
Moltes zones estaven agrupades en seccions que calia superar d'una tirada, de les quals n'hi havia algunes de famoses per la seva bellesa i dificultat, com ara les de Llobateres (prop de Sant Quirze), Prat de Dalt (prop de Sant Feliu) o Les Maioles (prop de Gallifa), aquesta darrera consistent en unes quantes zones encadenades pel llit d'un rierol ombrívol, amb grans roques humides.
Aquests tres dies van atraure sempre nombrosos participants i, durant els anys 70, la llista d'inscrits ultrapassava sovint els 300 pilots. Des de la primera edició fins a la darrera, participaren en la prova en total més de 8.000 corredors de tots els nivells, des dels més amateur fins a campions estrangers com ara Mick Andrews, Ulf Karlson, Yrjö Vesterinen, Gilles Burgat, Eddy Lejeune o Tommi Ahvala, sense oblidar corredors destacats com ara Charles Coutard, Rob Edwards, Felix Krahnstover i molts d'altres.
El Moto Club Cingles de Bertí va ser molt innovador i així, per exemple, va ser dels primers a incloure zones indoor en un Trial convencional, idea que amb el temps moltes altres proves van adoptar.
Va ser el primer en introduir a la península ibèrica la modalitat del Side-Trial, tot afegint aquesta categoria a la prova l'any 1975, amb victòria de Claude Coutard i Ernest Langlois amb Bultaco.
Des d'aleshores i fins a començaments dels anys 80, als Tres Dies dels Cingles hi corrien també motos amb sidecar, disposant d'un recorregut i unes zones dissenyats específicament per aquesta modalitat. La prova de Side-Trial dels Cingles va tenir molta anomenada i durant anys el primer dels tres dies puntuava per al Campionat d'Europa de l'especialitat.
Gràcies en gran part a aquesta prova sortiren grans parelles de pilot i copilot catalans, com ara les formades per Tresserras-Vilar, Bosch-Sibils, Estrada-Bou, Maltas-Janer, Mayoral-Ferrer o Jordà-Estrada, algunes de les quals van arribar a guanyar el Campionat d'Europa.
Fou Campionat d’Europa des de l’any 1976 fins al 1981, que va ser l'última vegada que es van inclou-re dins els Tres Dies (a part del petit «revival» del 1997). Després van venir altres Sides-Trials a Santa Eulàlia de Ronçana i fins hi tot 2 Dies amb sortida des de Gallifa.
Oficialment, i amb caràcter de Campionat d’Europa, l’any 1989 va ser l’última vegada que els millors pilots i copilots nacionals i internacionals van participar en els Cingles.
Per acabar amb les innovacions i emulant algunes proves del Regne Unit, als Tres Dies dels Cingles s'instaura per primera vegada, en l'edició de 1975, la puntuació de 2.
La darrera edició disputada de la prova va ser el 2007. La següent edició, prevista per al 2008, va ser suspesa per part dels organitzadors amb la intenció de replantejar la prova de cara al 2009, any en què finalment els Tres Dies van ser anul·lats a darrera hora per manca de permisos administratius.
Guanyadors dels Tres Dies dels Cingles:
1973 Geoff Chandler, Montesa
1974 Yrjö Vesterinen, Bultaco
1975 Yrjö Vesterinen, Bultaco
1976 Manuel Soler, Bultaco
1977 Manuel Soler, Bultaco
1978 Toni Gorgot, Bultaco
1979 Martin Lampkin, Bultaco
1980 Toni Gorgot, Ossa
1981 Toni Gorgot, Montesa
1982 Toni Gorgot, Montesa
1983 Toni Gorgot, Montesa
1984 Andreu Codina, Montesa
1985 Thierry Michaud, Fantic
1986 Jordi Tarrés, Beta
1987 Jordi Tarrés, Beta
1988 Jordi Tarrés, Beta
1989 Amós Bilbao, Fantic
1990 Andreu Codina, Gas Gas
1991 Amós Bilbao, Gas Gas
1992 Amós Bilbao, Gas Gas
1993 Joan Pons, Gas Gas
1994 Joan Pons, Gas Gas
1995 Marc Catllà, Gas Gas
1996 Joan Solé, Beta
1997 Adam Raga, Gas Gas
1998 José M. Alcaraz, Montesa
1999 Marc Freixa, Gas Gas
2000 Josep Manzano, Sherco
2001 Marcel Justribó, Sherco
2002 Jordi Pascuet, Gas Gas
2003 Jeroni Fajardo, Gas Gas
2004 Jordi Pascuet, Gas Gas
2005 Jordi Pascuet, Gas Gas
2006 Jordi Pascuet, Gas Gas
2007 Jordi Pascuet, Beta
Del 2001 al 2004 es va organitzar la Copa d’Espanya de Clàssiques, amb sortida des de Sant Feliu de Codines, i del 2012 al 2017 el Moto Club Cingles de Bertí va voler recuperar el Trial i ho van fer en format de clàssiques i d’un dia de durada, fent la Copa Catalana de Clàssiques (Campionat de Catalunya), amb sortida a Gallifa. Així doncs, durant 6 anys vam poder gaudir, en part, d’aquelles zones i paratges de les edicions dels Tres dies, però tot té un final i diferents entrebancs organitzatius van fer que perdéssim un dels millors trials de clàssiques que es feien al país.
Els Tres Dies dels Cingles tan sols els vaig córrer en dues edicions, el 1998 i 1999, totes dues amb Gas Gas però, des d’aleshores, aquells indrets van ser el meu lloc d’entrenament, juntament amb la colla de Sant Feliu de Codines, amb els que vaig formar una bona amistat.
No perdia l’oportunitat d'acostar-me al poble cada diumenge, per fer aquelles zones que s’havien fet pels Tres dies i també recordo amb molt d’afecte veure créixer a l’Alba Villegas. Però a la que van començar el problemes d’accés al medi natural i la creació de les diferents àrees i trials, amb molta pena, vaig deixar d'anar-hi. Sols ho feia quan s’organitzaven els trials de clàssiques, que aquests sí que els vaig córrer tots, quedant-me amb els records dels paratges i amics que sé que tinc a Sant Feliu de Codines.
Més tard, el 2021 (i fins a dia d’avui), el Moto Club Cingles de Bertí va tornar a engegar motors fent una nova edició del Trial dels Cingles amb noves generacions, noves emocions i amb molta il·lusió per donar continuïtat a la prova, repetint la cursa anualment, però fent-los amb una durada més curta i limitat a 150 pilots, per afavorir l’agilitat del Trial i la cura dels terrenys i propietaris.
Així doncs, es van organitzar els Dos Dies de Trial dels Cingles, passant per Gallifa, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja i Caldes de Montbui, amb força èxit de participació i posant en pràctica el temps variable per zona, depenent de les característiques de cada zona, i buscant poder complir amb el non-stop, sense carregar la responsabilitat als controls de saber si el pilot para o no para.
Nova generació, noves idees. Visca Els Cingles!
Dades i curiositats:
El primer Trial de Clàssiques organitzat pel Moto Club Cingles de Bertí va ser l’any 1995. Podeu veure un vídeo en el següent enllaç: https://youtu.be/dKr3MTzhnqY
El 1996 va ser el primer any que es va incloure un dia de clàssiques dins els Tres Dies dels Cingles.
Dins dels actes de celebració de la 25ª edició dels Tres Dies, el 1997, dissabte es va fer un dia de clàssiques i el diumenge un Side-Trial.
El 1980, l’Eugeni Majó va prendre part en els Tres Dies amb una Italjet de tan sols 50cc i els va acabar!
En els Tres Dies va aparèixer per primer cop la categoria «Amics dels Cingles», el que seria més endavant la categoria actual de Veterans.
Agraïments per fer aquesta crònica:
Carles Solà.
Martí de Riquer
Vídeo de Gregorio García