344.- No vaig poder assistir a la primera edició dels 2 Dies Trial Clàssic de La Bòbila a Andorra, però aquesta segona no me la volia perdre.
Des de que vaig deixar de fer excursions i trials a la Vall d’Aran, no tenim gaires curses a l’alta muntanya i és per aquest motiu que em feia molta il·lusió participar en aquest Trial, que vull descriure en dos apartats: els amics i la pròpia cursa en sí.
No hi ha res com tenir amics, bons amics, disposats a oferir la seva hospitalitat a canvi de res i tampoc no hi ha res comparable a córrer trials amb ells.
No hi vam poder ser tots els que m’hagués agradat que hi fossin i amb d’altres tampoc ens vam veure gaire, però amb Manolo, Piru, Quim, Pep i Jordi he gaudit com mai de les zones, interzones i per descomptat, amb les seves parelles, els àpats “après Trial”.
Per aquesta cursa vaig escollir (una vegada més) la meva moto preferida, la Bultaco Sherpa Kit Campeón. Potser no era la moto ideal per recórrer totes aquelles muntanyes, però m’hi sento tan a gust amb ella que no em vaig plantejar cap altra opció.
El Trial tenia el paddock al Coll de la Botella i estava dividit en dos bucles.
El primer (zones 1 a 8) era molt maco. La baixada del Port de Cabús (port de muntanya que connecta la parròquia de La Massana amb Alins, a Catalunya), l’he fet com 30 vegades en el Trial d’Arinsal, però cap, fins ara, amb una moto clàssica. Us asseguro que no és el mateix.
El segon bucle (zones 9 a 16) res a veure. La interzona era preciosa però potser massa exigent per les motos clàssiques i sobretot molt complicada per als pilots de més baix nivell.
Jo em vaig quedar a mitges, ja que sortint de la zona 10, el suport de l’estrep dret de la Kit va dir prou, i vaig haver de tornar al paddock, però altra vegada “vaig tirar” dels amics i m’ho van arreglar per a poder sortir el segon dia. Moltes gràcies Pep, vas fer una feina fantàstica, digne d’un bon professional i t’ho agrairé sempre.
I què haig de dir de l’organització?
El primer de tot felicitar-los. Els que hem organitzat trials sabem el complicat que és tot plegat i també sabem que fan més mal les critiques (encara que siguin poques) que els elogis (encara que siguin molts més).
Evidentment que hi ha coses criticables i millorables, però cadascú organitza el seu Trial com creu convenient i res a dir en aquest aspecte. Teniu la sort de comptar amb una molt bona “matèria prima”, el paradís del Trial, i ho heu de aprofitar.
Sols un consell, recordeu que és un Trial de Clàssiques i que els pilots estem més rovellats que les motos. La resta queda a les vostres mans.
Repeteixo... MOLTES FELICITATS a tota l’organització i espero poder assistir a la tercera edició.