324.- Aquest any no he pogut participar en la tercera edició dels 2 Dies de Trial Clàssic de Ger, celebrada el 23 i 24 d’abril de 2022, no perquè la meva esquena no estigui recuperada del tot (què no ho està) si no perquè, al ser un Trial per equips, em feia por deixar penjats en algun moment els meus companys d’equip, per tant, ha estat la primera vegada en un Trial de clàssiques que he fet de seguidor, però també haig de dir que el meu “company” de travessa ha estat el meu nét Aimar i això ha fet que un altre cop haguem passat un cap de setmana per emmarcar.
El Trial de Ger, organitzat pel Moto Club Cerdanya amb en Xavi Castey al capdavant, s’està guanyat un lloc dins dels trials clàssics i és per això que ens vam desplaçar a La Cerdanya, per a gaudir de dos dies de Trial i amics.
Les previsions meteorològiques, sobretot per dissabte, dia de Sant Jordi, no eren gaire bones. S’esperava pluja, vent i fins i tot neu, com així va ser.
Vam arribar el divendres i la primera sorpresa la vam tenir, primer amb el canvi d’ubicació del pàrquing i pàdoc, però sobretot amb com ens va rebre l’organització amb tot tipus de detalls i pack de benvinguda, tant per mi com pel petit Aimar, que se li van posar els ulls com a plats quan li van fer entrega del dorsal (amb el número 1), d’un polo vermell a la seva mida i una polsera de pilot per esmorzar i dinar.
El dissabte, amb una temperatura de 5 graus, plovent i amb un cel extremadament tapat pels núvols baixos que amb prou feines deixaven entreveure els cims de les muntanyes més altes, l’Aimar es va despertar a les 7:15h del matí preguntant quan aniríem amb moto.
De veritat que el vam intentar convèncer de que era millor que ens quedéssim a l’apartament que havíem llogat i si millorava una mica el temps, desplaçar-nos fins a Puigcerdà a veure el llac amb els ànecs, oques, cignes i fer una mica de turisme per la capital de La Cerdanya on no havia estat mai, i que diumenge que faria més bon temps ja aniria en moto, però el seu argument era un altre: avi, jo he vingut aquí per anar en moto!
Tots vam callar, ens vam resignar i ja vestit de Trial, va esmorzar.
El seu aita sortia poc abans de les 9 hores i nosaltres, no més tard de les 10 hores, arribàvem al pàdoc, ara ja amb poca pluja. Ens vam posar les botes, xubasquero sencer, casc, vam agafar les elèctriques i vam fer un tros de la interzona esquerra.
A la que vam començar a pujar d’alçada, el nano al·lucinava amb els paisatges, les vistes, els rius, les cascades i els Seprona saludant i rient veient-lo fent Trial. Aleshores vam fer marxa enrere i vam tornar a l’última zona del riu de Ger on vam esperar l’arribada del seu aita, però va començar a ploure molt i vam marxar després de veure’l passar.
Diumenge més del mateix, però ara sí, amb millor temps.
Aquests cop vam fer la interzona de la dreta, la de la cascada i no vegis com feia aquells caminets plens de pedres i aigua. No parava de dir que aquell camí li agradava molt i és cert, perquè el vam fer més de 12 vegades.
Quan va passar l’aita per la cascada, el vam acompanyar fins la zona 3 i aleshores vam prendre el camí de tornada fins a l’última zona del riu, a la que no va parar de donar voltes i més voltes, travessant-lo tantes vegades com va poder i voler.
L’anècdota del dia va ser...
Mira que ens esforcem en ensenyar-li i educar-lo en els valors que comporta l’accés al medi natural. No has de llençar res, ho has de deixar tot igual o millor que ho has trobat, etc. Fins i tot hem fet varis comentaris de com tractar els animals que campen sols per la muntanya, però no vaig tenir en compte que és un nen de 4 anys i que no pots badar ni un segon, perquè aquest va ser el temps que va trigar a tocar el filat elèctric amb l’afany infantil de veure els cavalls més a prop.
Quan recollíem i amb la satisfacció de pensar que ho havia d’explicar tot als seus companys d’escola i al seu tutor, em preguntava...
Avi, quan tornarem?
Si no es trenca res, tornarem d’aquí un mes aproximadament pels 2 Dies del Trial d’All.
Avi, farem de seguidors?
I ara veig que tindré un “problema”, perquè per la 20a edició del Trial d’All estic inscrit pels 2 Dies, però segur que li trobo una solució, ja ho parlarem.
Acabo agraint al Moto Club Cerdanya, a tota l’organització, controls i pilots la seva amabilitat envers un Trial de referència i que per molts anys.
Per cert...per aquesta ocasió, la Mercè va agafar la màquina de fer fotos gran i ja sabeu que quan “dispara” no se li enrampa el dit. De les que va poder fer, hi ha infinitat de fotos bones, molt bones i se m’ha fet complicat escollir-ne una, però acompanyo aquest text amb una de les meves preferides.