12/03/22 Jaume LLena 60 anys

316.- No és una data qualsevol, avui 12 de març de 2022 el meu amic Jaume Llena fa 60 anys.

Fa tant de temps que ens coneixem que no he sabut trobar la data exacta i ja és estrany en mi, però el que sé segur, és que és l’únic amic de Calafat de quan érem adolescents amb el que segueixo tenint una relació quotidiana i clar... ho haig d’explicar.

La relació d'amistat comença en edats primerenques i va evolucionant amb el pas del temps fins a arribar a l'etapa adulta. No obstant això, és en l'adolescència quan l'amistat es torna especialment intensa, i és molt probablement una de les relacions més especials de totes les que es tenen al llarg de la vida.

No sé ben bé com va aparèixer el Jaume a la meva vida, de fet, el primer cop que vaig veure aquell jove llargarut i vestit totalment amb roba texana va ser a l’antic bar del Roberto a Calafat i, des d’aleshores, hem compartit moltes estones i moments junts perquè, durant aquells primers anys, vam fer una bona amistat amb interessos i valors comuns, amb total confiança i empatia.

L’amistat va anar quallant a mida que passaven els anys i més quan tots dos ens vam comprar, amb 16 anys, aquelles Eduritos 75 amb les que fèiem excursions per les muntanyes de Tivissa i voltants. Recordo com si fos ara aquelles fogueres que enceníem amb benzina de les motos per escalfar-nos les mans (ara ens fotrien a la garjola), o aquella sortida des de Calafat a La Cuba (Terol) per buscar el “camino de los caracoles”, que “el rata” va insistir a ensenyar-nos i a la que tu no vas poder venir perquè es va trencar el motor de la Endurito pocs dies abans, però de la que vam gaudir tots junts fent els preparatius, això sí, sempre amb una cigarreta de Fortuna mentolat amb la que el Jaume em va viciar, jeje...

Jo ja festejava amb la Mercè i quan tu vas començar a fer-ho amb la Maribel, tots quatre vam gaudir junts fent excursions, viatges i sobretot àpats: II Commendatore, el Julivert Meu, Los 4 Puntales i aquells “cordon blue” espectaculars que feien, etc., però on ho seguíem passant molt bé era a Calafat jugant al Monopoly a casa teva amb la abuela Matea, que tant ens feia riure amb els seus “réditos”, sense oblidar aquelles tardes de Scalextric. Per descomptat, també amb les sortides en barca a pescar amb els teus pares, i sense deixar les motos, fent sortidetes o gaudint d’un Circuit de Calafat que estava tancat per decret llei, però que nosaltres fèiem servir per fer les nostres “festes” particulars, també amb el Joan i el Jordi.

Per si això no era poc, tots dos vam marxar, amb sis mesos de diferència, a fer el servei militar (la mili) a la Creu Roja i aquí també vàrem compartir experiències molt semblants quan ens veiem cada cop que el despatx del Coronel Sala (on era jo) necessitava els serveis de la reprografia (on eres tu).

Van arribar els casaments, primer el nostre i després el vostre i entre mig la nostra amistat va anar agafant més força, primer amb aquells dissabtes al matí que els dedicàvem a fer les primeres edicions de vídeo, tu amb VHS i jo amb BETA i, segon, perquè vam canviar d’especialitat de moto. Vam començar a fer Trial tots dos junts, tu amb Montesa i jo amb Bultaco, sense oblidar-me d’aquell maleït Trial del Perelló que tants mals de cap ens va donar. Tampoc m’oblido d’aquelles trobades a casa teva a Calafat amb la colla de les motos, fent el boig a la piscina, jugant a frontó per acabar compartint una espectacular paella.

Tots dos treballàvem al negoci fundat pels nostres pares i tots dos fèiem botons, però per diferents mercats, jajaja... Sempre vam compartir experiències laborals sota l’atenta mirada de la Maribel i de la Mercè que, estic segur, pensaven el pesats que podíem arribar a ser cada cop que comentàvem que els interessos dels “jefes” no coincidien amb el gir de negoci que nosaltres volíem fer i d’altres vegades referint-nos als conflictes o diferències de criteris amb els pares, però que a nosaltres ens agradava tant comentar.

Entre Barcelona i Calafat, també vam gaudir de la Vall d’Aran, “la vall de les cinc mil peles” que molt encertadament deies tu, on també vam “cremar” moltes etapes i moments de la nostra vida: moto, esquí, àpats, etc. Potser el costat amarg d’aquesta etapa va ser l’última edició dels 2 Dies de Trial de Viella en els que et vas fer mal a la mà i vas aparcar el Trial per sempre més, no pas la Cota 335 que encara la tens i que jo em vaig encarregar de “donar-li vida” no fa pas gaires anys, però la vida continuava...

I aleshores apareixen les nostres filles, primer la Marta per part nostra i després la Lara i l’Anna per part vostra i ja sabem que l'arribada d'un fill canvia la vida als pares, però també reconfigura les relacions amb l'entorn.

És clar que canvien les relacions, però és una mica qüestió de ser flexibles i adaptar-se i nosaltres, encara que no quedàvem tan sovint, ho vam saber fer prioritzant sempre la qualitat i no la quantitat i ara, empenyent any darrera any, hem arribat als teus 60.

Arribar a l'edat de 60 anys és molt emocionant, no puc negar que d'alguna manera es tracta d'envellir, però què em dius de tot el que hem viscut? Això és una cosa que no es pot pagar amb diners, una cosa per la qual has de sentir molt orgull (jo m’hi sento), i et vull felicitar per aquest fet, però sobretot per ser aquell amic, aquell confident que vaig tenir sempre a prop i que espero que així sigui per molts anys més.

Feliç aniversari Jaume,

Víctor

FOTO: actualment no tenim les Enduro, no fem trial junts, no fumem (ni mentolat ni res), no tenim gaire pèl i sí molts quilos de més, però seguim gaudint de la família (al cel siguin avis i pares), de Calafat i de tant en tant de les trobades i àpats “d’estrella Michelín” que ens fotem.