177.- Tercer estiu que passem a Calafat amb el petit Aimar i tinc una coseta per explicar.
Després de provar diversos sistemes per gaudir de l'aigua amb seguretat: salvavides, xaleco, etc., vam veure que el més tradicional ha estat el millor, els "manguitus".
Caram! Com li agrada la piscina i la platja! Que espavilat que és i quina poca por, de fet gens, que té per endinsar-se tot sol cap a la part més fonda. Ens hem fet un tip de jugar amb les galledes, les pales i els motllos de fer castells a la sorra que, fent-se un fart de riure, em trencava cada vegada. Desprèn pilleria per totes bandes i junts hem gaudit com mai de Calafat, però hi ha un moment que vull destacar.
Potser no ho sabreu, però durant més de 15 anys vaig gaudir de barca i d'una moto d'aigua. Tot ho vaig vendre amb aquell comentari, tan cert, de que les barques es gaudeixen dos cops, un quan la compres i l'altre quan la vens, jajaja... però hi havia dues coses que sempre m'agradava fer. Una era baixar al port amb la meva filla Marta i fer equilibris per les roques dels espigons. L'altra era sentar-me al capvespre, en aquestes mateixes roques i amb la calma que desprèn el mar, contemplar les entrades i sortides del port de barques i motos d'aigua, sense cap pensament més que alliberar el cervell de l'estrés acumulat de la feina. Fins i tot no pensava ni en el Trial, jeje...
Dons ves per on a l'Aimar ja li agrada de petit el que al seu avi li agradava d'adult. Cada tarda em feia baixar al port a veure les barques i motos i fent equilibris per les roques, demanava sentar-se una estona per gaudir del mar.
El meu nét estava callat, observant i pesant no sé molt bé què, però jo sí que tinc clar que aquest és un dels moments que em guardaré a la carpeta dels records com memorable.
Seguim endavant!