120.- Estava segur que aquest estiu seria diferent als anteriors.
Tot just hem començat a gaudir-ne i les primeres imatges no s'han fet esperar.
El nostre nét, tal com va fer la seva mare, comença a "descobrir" Calafat, amb tot el que comporta (platja, piscina, més endavant serà la bicicleta, moto, seran els amics...), i tot això l'ajudarà en el seu desenvolupament com a persona.
Ja no recordava que baixar a la platja amb un menut és molt diferent a fer-ho sense ell, sobretot pel que fa als preliminars organitzatius, molt més complexos i que retarden la sortida, però tot s'oblida quan el veus caminar per la vora de l'aigua.
De sobte, tenim un altre "problema". L'aigua marina, aquest "bàlsam" que ho cura tot i tants beneficis promet per a la pell dels banyistes, no és un remei si la beuen els nadons. Crec que la majoria d'ells, la primera vegada que proven l'aigua del mar és el primer que té gust salat que es porten a la boca, i els deu semblar fascinant, perquè l'Aimar no parava de beure'n.
I la sorra? aquesta sí que ens va donar mals de cap. Perquè no estic parlant de nens amb els quals es pot jugar lliurement a la sorra, no. Parlo d'un nen que tot just té un any, que davant d'aquesta nova substància sembla que sigui el més deliciós dels menjars (i això que no s'ho menja tot, més aviat el contrari...). "A la boca nooooo!" És el "crit de guerra" que se sol escoltar a la platja amb nens tan petits, però potser no estigui tan malament que els deixem experimentar i també amb les algues! És la millor manera que li perdin la por al que, de moment, els és desconegut. Sempre vigilant, per suposat!
En fi, s'han acabat aquells dies de sol i platja estirat llegint o prenent el sol tranquil·lament i explorant els fons marins amb les ulleres i el tub. Benvinguts els dies de platja amb l'Aimar, dies sense descans, que activen tots els nostres sentits i gasten l'energia que teníem per a tot el dia! Benvingudes galledes, pales, rasclets, flotadors i castells de sorra! Perquè, tot i això, vull tornar a la platja encara que sigui d'una manera tan diferent. Gràcies per seguir fent que m'encanti la platja, Aimar!
Ara mateix, el que és realment important és que l'Aimar té a tota la família al darrera, però també, i no menys important, és que sigui un nen feliç i jo crec que ho és i molt. De fet, és el que toca.
Bones vacances a tots!!!